Durant els 50s es converteix amb la música popular de la població anglosacsona. Aquest moviment va tenir un gran impacte social i cultural. Després de la 2a guerra mundial el joves s'identifiquen amb la nova música i moda. La indústria discogràfica rebrota i popularitzen músics amb una gran difussió i repercussió mediàtica. Les noves tecnologies donen pas a nous instruments elèctrics com: la guitarra, orgue elèctric i a l'amplificació d'instruments com el saxòfon o la veu.
La gran estrella dels 50s va ser Elvis Presley. La seva música es basada en el blues. La veu era rasgada, les guitarres amb so brut ,amb lletres agressives i moviments corporals en l'escenari. Era una versió blanca d'un estil desenvolupat per músics negres.
Es pot dir que el rock és una síntesi dels Espirituals negres, blues, country i swing. És una música ballable, amb un rítme molt marcat.
Chuck Berry va ser el primer músic negre socialment aceptat. Utilitzava la guitarra de manera especial, no només acompanyant sinó que també fent solos. Les lletres parlen de temes juvenils com: cotxes, amor, pel·lícules...
La influència de Elvis i Berry es veu en altres músics del moment com: Johny Cash, Litlle Ritchard, Fast Domino i Jerry Lee Lewis.
-->
El Folk o cançó protesta
Al llarg dels 60s apareixen diversos conflictes en la societat americana com; la guerra del Vietnam, l'assessinat de Kennedy i Luther King i la lluita per la igualtat racial i pels drets civils. Que també es va notar a Europa amb la revolució cultural del 1968 a París.
El Folk serveix de denúncia junt amb la cultura pacifista i hippie. Així la cançó protesta americana s'estén cap a europa. Podem trobar en la nostra cultura a autors com Raimón o Joan Manuel Serrat que lluitaren pels drets trepitjats per la dictadura.
En aquest estil és més important el missatge de la lletra que el contingut musical, per això normalment s'acompanyaven només de la seva veu i la guitarra.
Un dels músics més destacats fou Bob Dylan que sorgeix als Estats Units. En les seves cançons podem apreciar el folklore americà. Amb lletres revolucionàries acompanyades de la seva guitarra i sovint d'algun altre instrument com l'harmònica.
Les seves cançons varen influenciar als Beatles i moltes d'elles són encara avui en dia emblemes dels pacifisme.
Dylan va influir a altres músics de Folk com Joan Saez o Janis Joplin i Simon and Garfukel.
En la cançó protesta, el Folk, encara que fos la lletra el més important, podem apreciar una gran qualitat melòdica i harmònica que servia per intesificar el missatge de les lletres.
Bob Dillan "Blowin' In The Wind"
Joan Baez - The Night They Drove Old Dixie Down
Raimon (1975) - Jo vinc d'un silenci -
El Pop
En els 1960s sorgiren una sèrie de bandes angleses mítiques: Els Beatles i Rollings Stones.
En el 1963 els quatre components dels Beatles gravaren el 1r disc i aparagueren a TV amb una imatge que marcaria una generació. Aquest grup va comportar una revolució musical i el inici de la música Pop.
L'estil està influenciat pel Rock and Roll, la música negra i els nous grups americans de vocalistes de color. La banda es composava de guitarra elèctrica i acústica, baix elèctric, veu i bateria que seria la formació estandard de la música pop.
Els Beatles utilitzaven el piano i instruments clàssics en els seus temes com podem veure en les audicions.
També es nota la influencia del blues clàssic, les progressions de Rock i la tradició vocal negra americana (espirituals negres) com es pot apreciar en les veus dels cors com a part fonamental per a la melodia.
Els Beatles destaquen per la qualitat melòdica dels seus temes sobre harmonies sòlides com es pot veure en Hey Jude i Yesterday.
Podem apreciar que en el pop sempre hi sol haver tornades molt aferradisses.
Els Rollings Stones, que també eren anglesos, feien una música més agressiva i no tant nítida com la dels Beatles. Amb lletres provocatives, amb les guitarres amb distorció a l'estil de Chuck Berry, amb un cantar influenciat pel blues més radical donant molt de importancia a les guitarres.
El Rock dur, Rock progressiu i el Heavy
El Rock dur, Rock progressiu i Heavy metal.
El rock dur té l'origen en el Rock and Roll i el blues dels anys 60s.
L'antecedent més proper va ser el Rock progressiu que havia sorgit a mitjans 60s a partir de l'apropament del folk als elements moderns elèctrics, la influència del jazz i la música clàssica (llargs solos).
Les bandes de Rock progressiu com Deep Purple i Pink floid jund amb Led Zeppelin i del Rock psicodèlic com Hendrix o The doors establiran les bases pel Rock Dur.
Es caracteritza pel so dens de les guitarres amb forta distorció amb unes veus potents i sovint canten molt agut. Les bandes estan formades per dues guitarres una rítmica i l'altra solista. El solista fa els solos i acompanya amb motius (riffs) mentre que la rítmica junt amb els altres instruments, baix i bateria, té una funció bàsicament rítmica.
La bateria pot utilitzar doble bombo o doble pedal per aconseguir una pulsació més ràpida. En algunes bandes hi pot apereixer un orgue elèctric.
Les lletres conserven la mateixa temàtica que les pop però són més elaborades i utilitzen freqüentment la temàtica fantàstica.
Els grups més destacats són: AC/DC, guns n roses i aeosmith.
El Heavy Metal és molt difícil de diferenciar musicalment del Rock Dur ja que bàsicament es diferencien per una estètica pròpia com: pantalons estrets, maquillatge, cabells llargs, el color negre. Les bandes de Heavy seran molt populars en les següents dècades. Grups com Black Sabath.
Rock dur
La música punk
La música punk sorgeix a finals dels 70s. Sorgeix com a resposta i rebuig a la sofisticació i el caràcter comencial de la música Pop.
Les lletres són provocatives i antisistema però també promouen la igualtat social.
Consideren que el virtuosisme musical com el Heavy o Rock era innecessari i cerquen una música més senzilla i directe per fer arribar millor el missatge.
Les cançons són molt curtes i normalment amb una única idea. Utilitzen melodies, acompanyaments, formes i progressions molt senzilles derivades del Rock sovint amb només els tres acords.
Les veus estan molt poc cuidades i la música en general és molt ràpida i violenta.
El que més importa és el missatge que parlen principalment dels problemes dels joves en les grans ciutats com Nova York o Londes, d'una joventud marginal sense massa possibilitats.
Encara que el punk rebutjava les modes, va crear-ne una de pròpia amb vestimentes provocatives amb roba rompuda, crestes, camisetes amb slogans i colors cridaners.
Unes de les bandes més importants varen ser Ramones, Sex Pistols o The Clash que feien un punk més sofisticat amb gran presencia del baix d'influència del Reggae.
Punk
El Reggae
En els anys 60s una gran població del carib va emigrar cap Anglaterra i els Estats Units. El reggae va instroduir una nova tradició musical provinent de la música dels esclaus jamaicans barrejada amb la dels colons europeus i negres.
Prové de la barreja de la música tradicional jamaica amb la tradició pop americana, blues, golpel, jazz i Rock and Roll.
El Reggae és lent i monòton, és a dir, molt igual. Utilitza contratemps rítmics enfatitzants amb la guitarra. La linia de baix és molt important i va a contra temps.
Les temàtiques de les lletres de Reggae parlen problemes socials, pobresa, problemes amb la policia dels Ratafaris i l'oposició de la societat occidental. El primer cantant amb projecció internacional fou Bob Marley que va acostar les temàtiques de reggae a les del pop i va influir en el pop angles i bandes de punk.
Reggae
La música disco i el funk
La música Disco està associada al ball i al ritme i es desenvoluparà en les discoteques.
Es basa amb la repetició de petites estructures rítmiques que es van repetint sobre les qual es superposen els altres elements musicals. Els rítmes poden ser complexos i realitzats per molts d'instruments.
El baix elèctric, per una altre banda, fa una linea melòdica asincopada amb un ritme constant i marcat.
La instrumentació està formada per: guitarra rítmica , baix, piano o teclats, instruments de corda convencionals i sintetitzats, és a dir, instruments electrònics, instrument de vent metall i fusta, una gran varietat d'instruments de percussió i la percussió electrònica utilitzada per primera vegada en aquesta època.
Les cordes i metalls toquen una linea melòdica que complementa la melodia vocal i els teclats duen la part harmònica de fons.
Uns dels primers en fer música disco foren els Jackson 5, Bee Gees i Dona Summer i a europa es pot veure amb grups com ABBA.
La música Funk està influenciat pel jazz, el Rock i el Blues.
La música funk apareix abans de la Disco i serà la seva major influència. Encara que el ritme de la música Funk serà molt irregular al contrari de la música disco.
El baix fa una linia sincopada amb afectes percusius, els metalls són molt presents en motius i girs melodics propis i la guitarra elèctrica marca un ritme constant inestable.
Un dels seus majors exponents fou James Brown.
En les posteriors dècades aquest estil es va popularitzar amb grups com Jamiroquai.
Disco
Funk
